Novetats Sant Jordi 2023
Montse
És el poemari de la Rosmarí Torrens.
Montse és una celebració de la vida i una meditació sobre la impermanència. És un testimoni fidel d’una relació d’amor viscuda des de la plenitud, durant la vida, durant la malaltia i en l’acompanyament cap a la mort. I tot allò que ve després. En aquest poemari trobaràs vivències que es situen en un lloc ple de llum i podràs entendre com es pot viure el dolor i la pèrdua d’una manera lluminosa.
sols ara, infinitèsimament.
Només un bateg, un instant.
Només fang.
Es el primer poemario de la tremenda Elia Serrano. Cara B podría ser un viaje arqueológico por las grietas de nuestro cuerpo, una autopsia minuciosa sobre nosotros mismos o un reflejo de lo que mostramos y de lo que en realidad somos, la distinción entre lo permeable y lo impermeable.
A lo largo del poemario lo opaco se vuelve más perceptible, es abrirse en canal, desnudarse sin dejar de mirar al frente.
no alcanzo a entender la inmensidad
de mi lienzo en blanco
Noèlia Díaz Vicedo és l’autora de Cercles (ex)cèntrics.
Aquests poemes provenen de la confrontació dialèctica entre la sincronia del cos i la diacronia inherent a la naturalesa del llenguatge. Una lluita que, tot i semblar conceptual o teòrica, és en realitat d’una dimensió completament quotidiana i empírica. Tot des del punt de vista de la dona que escriu i qüestiona amb una llengua que estima i alhora sent forana.
a l’ombra de la lluita
jau el cor emmirallat
La tremenda Anna Fernández és l’autora del poemari.
Diu Cristina Peri Rossi que partir sempre és partir-se en dos i és que la millor manera de concebre la pluralitat que ens conforma és vivint en moviment constant. Partir és la infinitat d’indrets on sem a la vegada, on ens imaginen o ens evoquen. És el pensament que belluga, l’acció, la potència. És una metamorfosi que muta en cada tombada. Partir no vol ser res, però esdevé sense aturador.
que desvetllar-te el canell
no m’acceleri el pols.
